Benvolguda comunitat,
Aquest divendres 22 d’octubre hem fet un acte homenatge a la nostra estimada Remei que va morir el passat 16 d’octubre.
Ha estat un acte breu i fet amb molta estima i respecte per part de tothom per a la família de la Remei que ha estat convidada a l’acte. S’ha fet a l’espai exterior amb totes les mesures COVID corresponents.
Hem donat un lloc a totes les persones que formaven part tant si estaven presents com si no, era moltíssima la gent que estimava a la Remei: família, nenes i nens, antics alumnes, AFA i les famílies, mestres, monitores i monitors de menjador, representants de l’Ajuntament, personal de centre que ja no treballa al centre però tenia un gran afecte a la Remei. També hem donat un lloc a les emocions que acompanyen les persones i hem validat que tot està bé les acollíem també en aquest espai pensat per a fer un comiat. Ha estat un breu, però emotiu i les adultes i els adults hem anat acompanyant les emocions que anaven sorgint i entre els propis infants també s’han recolzat. Els nens i nenes han mostrat un respecte profund cap a l’acte i cap a la família amb una presència i uns espais de silenci que han emocionat a tots els adults que érem allà presents.
En el centre de l’acte hi havia un espai dedicat a la Remei amb molt de color i amorositat, la caixa amb el recull de les paraules i dibuixos de tothom.
En Max R., Sara B. i en Max Lezana, alumnes de sisè, com a representants de tots els alumnes han llegit unes paraules dedicades a la Remei:
Estimada Remei,
Fa moltíssims anys que ens coneixem i amb tu hem passat molt bons moments. Vas ser la nostra monitora de menjador a 1r i han passat molts anys d’això, però recordem la teva amabilitat, gentilesa, disposició, escolta…, com si fos avui mateix.
Recordem amb molta enyorança quan passaves llista amb tot un somriure. Eres tan generosa que encara el dia d’avui recordem braçalets i llibretes que ens donaves per valorar-nos per la nostra actitud. Mai més hem tornat a tenir a ningú que fos com tu, perquè tu ets ÚNICA! Brillaves amb el teu gran somriure i pel teu gran cor.
Ens has deixat un buit amb el qual no comptàvem, però la vida és així haurem d’aprendre a deixar anar i seguir els nostres camins, però sens dubte sempre et tindrem al cor.
Els nens i nenes de primer han fet entrega a la família d’un regal que tenien per la Remei del curs passat i no li havien pogut donar.
La Susana, coordinadora de menjador, en representació del menjador també ha dedicat unes paraules a la Remei:
Què podem dir els teus companys de tu Remei? Doncs que et trobarem molt a faltar… El teu somriure amb aquell punt de vergonya, la teva il·lusió per la feina, la disposició constant per ajudar-nos, les ganes d’aprendre constantment perquè tot anés bé, i els riures dels nostres sopars no seran fàcils d’oblidar. Estic convençuda que estaràs més present del que ens pensem i això farà que el nostre dia a dia, no deixis mai d’estar entre nosaltres.
Segur que quan ens vingui al cap el teu somriure faràs que tots plegats somriguem. Gràcies, un petó de tot l’equip!
La Míriam, directora del centre, com a representant de tot l’equip docent i la comunitat ha dedicat unes paraules:
Estimada família,
La Remei ha estat una persona molt estimada i la continuarem estimant sempre! Tots plegats hem tingut la sort de gaudir al costat d’una bona dona, amorosa, comprensiva i sensible.
Hem estat molt felices que la Remei formes part de l’equip des de fa tants anys. Hem viscut molts moments.
Volem que avui us emporteu el caliu i la gran estima que tenim a la Remei. Aquí estem pel que necessiteu. L’Escola Nova és casa vostra com ho ha estat per la vostra/nostra estimada Remei.
Ella era una dona de Paraules boniques per aquest motiu avui li volem dedicar el Poema La paraula bonica de la Joana Raspall:
Una paraula bonica
Viu desitjant ser trobada
Per qui cerqui un gran tresor,
I amorosament l’aprengui,
I se l’emporti gravada
Al diccionari del cor.
S’ha fet entrega a la família de la preciosa Caixa que s’ha omplert entre tota la comunitat amb escrits i dibuixos i per acabar hem escoltat la cançó “Les coses senzilles” de Txarango.
